EN CONSTRUCCIÓ...... hi estem treballant!!!
"Torroella, l'any 1709, encara estava voltada per muralles en perfecte estat, amb un perimetres de 1700 metres. Al seu interior, s'hi trobava la típica disposició hipodàmica de carrers inspirada en el traçat dels campamanets romans. Els seus dos eixos centrañs corresponen als carrers Major i de l'Església (cardus maximus) i als d'Ullà i de Primitiu Artigas (decumannus maximus). En el seu encreuament, la plaça de la Vila ens recorda l'antic fòrum. Torroela, amb aquesta estructura urbanística, esdevé un dels exemples millors conservats de l'Empordà.
A la plaça es concentrava tota la vida econòmica i social de la població (...)
Des de ben antic està perfectament documentat que els habitatges situats a la plaça disposaven de porxades sota les quals sovint s'instal·laven els obradors dels artesans de la vila."
Morfologia urbanística de Torroella de Montgrí fa set-cents anys. Xavier Soldevila i Temporal. Llibre Festa Major de Torroella de M. Any 2008.
"La Plaça de la Vila és una plaça de Torroella de Montgrí.
La Plaça de la Vila està situada en el centre d'un eixample que es va
iniciar als segles XIII i XIV, quan la vila passà a poder reial, amb la
planta de campament romà propi de les poblacions medievals creades sota
domini reial.[1]
Des de l´any 1273 el traçat urbà està planificat amb carrers ortogonals
ordenats i que conflueixen a la plaça. Els eixos principals són el
carrer d'Ullà, el carrer de Primitiu Artigas, el carrer Major i el Carrer de l'Església.
Tots quatre carrers arriben a la plaça de la Vila, punt de partida
obligat per a tothom que visiti per primera vegada aquesta vila.[2]
La Plaça de la Vila és porticada de forma irregular i de dimensions
proporcionada. Algunes de les arcades del pòrtic són d’època gòtica.
S'hi destaca la façana de la casa de la vila, del segle XVI, de adovellat i finestres decorades amb emblemes de l’escut de la vila. Al
seu angle SE hi ha la Capella de Sant Antoni,
d’origen antic, però totalment reformada al segle XVIII, de planta
rectangular, on hi ha el rellotge públic de la vila (sembla que al segle
XIV ja hi havia la campana de les hores i inicialment s’hi celebraven
els actes civils i religiosos); ara és sala d’exposicions municipal.[1]Degut a la centrelitat de la Plaça de la Vila, s'hi troba l'edifici de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí.[3]També a la Plaça de la Vila hi ha l'anomenada font dels gossos que en aquesta època era l’única font pública de la qual es té constància. L'aigua d'aquesta font provenia de La Mina d'Aigua de Torroella, una galeria subterrania artificial d'aigua, on tenia el seu inici en una deu a l’exterior de la muralla i després de recórrer el passeig de l’Església acabava a la plaça de la Vila.[4]
La Plaça de la Vila s'hi concentra la major part de les festes de Torroella:[5] Escenari de la Festa Major, Cavalcada dels Reis,[6] Festivitat de Sant Jordi, Aplec de la Sardana, Fira agrícola, ramadera i comercial de Sant Andreu, l'Home dels nassos, mercat setmanal els dilluns al matí, del Festival de Músiques,[7] de la Fira de la Màgia,[8] de la Fira del còmic.[9]
tret de Wikipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_la_Vila_%28Torroella_de_Montgr%C3%AD%29#cite_note-6
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0066975.xml#.VJ0tzUCLs
Torroella de Montgrí, compendio de tradición e historia. Pedro Castells. Revista de Girona, num. 6, any 1959.
A les nombroses i variades parades de roba de vestir s’hi pot
trobar de tot: d’home, de dona, de nen, de nena, d’estiu i d’hivern,
roba interior i roba de treball, de mudar i de cada dia, per anar a la
platja i per anar a dormir. Tot a bon preu. La qualitat? Bé, ja se sap,
és roba de mercat.
Ara no hi ha animals. Bé, no hi ha animals a la venda com passava abans.
La plaça de Quintana i Combis, popularment coneguda com Fora Portal,
també era coneguda com el Firal dels Porcs. Allí s’hi negociaven els
porcs petits i a voltes també els grossos. Vedells i vedelles. De més
antic animals de tir, cavalls, eugues, ases... A la plaça dels Dolors i
al carrer de Pi i Margall hi havia el mercat d’aviram i ous. Les dones
de Torroella, dels masos, dels pobles del voltant, venien a mercat a
vendre els ous. Tot això ja no existeix. Ara hi ha parades de banderes i
camisetes del Barça, de discs, d’eines de treball. (...)El mercat dels dilluns d’agos. Jordi Bellapart. Revista Emporion digital. núm. 33 -setembre- 2009.
L a p l a z a mayor, centro de las manifestaciones colectivas y lugar donde se alza la antigua Casa Comunal, està rodeada de pórtícos. Para apreciar tnda su bclleza es necesario contemplaria cuando el pueblo danza en ella la sardana, ofreciendo entonces una bellísinia estampa clśsica. netamente ampurdanesa, de un poder emotivo inigualable. Torroella, manifiesta una profunda ínclínación musical; su nombre figura con singular relieve en la historia de nuestra danza popular y aquí fué, según consciente investígación, el primer lugar del país donde se bailó la sardana, hecho acaecido alrededor del
año 1844.
Com es balla el Contrapàs?
El Contrapàs. Una dansa del'antigor.
La vila, a més, estava sota mateix del Montgrí, aleshores un massís molt menys dessolat que avui dia i ple de boscos i pastures. L'obertura al mar convertia Torroella de Montgrí en un nus comercial i el veïnatge del Montgrí li donava un paper clau en la transhumància dels ramats que cada any baixaven del Ripollès i el Conflent per hivernar al massís. (...)
Els efectes d'aquesta favorable coincidència de factors aviat es farien visibles:
Torroella de Montgrí disposava ja d'un mercat el 1187, i al 1248 és quasi segura la presència d'una barca torroellenca al port de Marsella i encara que la primera referència a la ramaderia del Montgrí data del 1271, la seva tipologia - u n repartirment dels delmes- indica que aleshores ja era una activitat ben arrelada. (...)
Encara que, en el cas torroellenc, aquesta política de protecció i favor
no era res de nou sinó que continuava la que havien practicat els senyors anteriors, de la seva concreció n'hi ha exemples abundants: l'impuls a la construcció de del pont sobre el Ter el 1279, la supressió del mal ús de l'eixorquia el 1304, la concessió d'una fira ramadera el 1305 o els privilegis a la draperia local el 1333. (...)
És ben significatiu que, tot i ser Torroella de Montgrí una vila reial, els monarques hi disposessin de persones pròpies i soliues i atorguessin redempcions fins, com a mínim, ben entrat el segle XlV'. És important no perdre de vista aquesta realitat quan s'estudia una de les creacions més importants del tres-cents torroellenc, el consolat, és a dir, el primer règim municipal permanent de la vila. Si bé és cert que les cartes de franquesa del segle XIII varen anar precedides per negociacions entre els senyors i uns representats de la "universitat" o comú dels veïns de la vila, la creació d'unes institucions municipals permanents i dotades d'unes competències i uns ingressos definits no havia de cristal·litzar fins a la centúria següent. A la dècada de 1340el procés semblava conclòs: la vila disposava d'un parell de cònsols -renovables
cada any- assistits per, més o menys, una desena de consellers. I, tots plegats, es
cuidaven del manteniment de l'obra del temple parroquial, del manteniment del
pont o de la gestió de l'hospital de la vila. Les competències no eren gaires ni de
pes perquè, de fet, les decisions importants -les relacionades amb defensa o abastament- seguien en mans dels oficials reials, els quals en alguna ocasió actuaven "a instàncies i precs" de cònsols i consellers. La creació del consolat torroellenc va implicar, és clar, la llicència per crear una fiscalitat municipal amb la finalitat principal de satisfer les cada vegada més grans demandes de la monarquia. No és cap casualitat que fos en un mateix moment, principis de la dècada de 1340, que apareguessin les primeres referències sistemàtiques tant a la fiscalitat municipal -imposicions sobre la compra de cereals, de vi i de carn- com als primers pagaments importants que la vila havia de fer arribar al tresor reial. (...)
Pel que fa a l'abastament, cal recordar els embarcadors, els forns i la carnisseria i destacar l'existència de fonts, salines, molins bladers -de drapers també n'hi havia-, així com la consolidació de la plaça porticada com a punt vital de la vila, amb els obradors dels artesans sota les arcades i amb els habitatges de les famílies més riques de la vila als pisos superiors. La defensa, en segon lloc, la garantien les muralles de la vila nova, esmentades ja a finals del segle
XIII i que, enllaçant amb les de la vella cellera definien un sistema de fortificacions prou sòlid on el 1368 s'hi esmentaven torres com la d'en Guilabert, la del portal de n'Uguet o la d'en Güell. (...)
Una vila empordanesa a l'Edat mitjana.
Torroella de Montgrí, segles xii-xiv
XAVIER SOLDEVILA.
Quaderns de la Selva. 15. Any 2003. Pàg. 89 a 103.
La primera vegada que es ballà la sardana llarga va ser a la plaça de la "Vila Vella" de Torroella, el 1844.[10] La sardana "Torroella, vila vella" és tradional que es balli a la Plaça de la Vila cada any per Sant Genís, el 25 d'agost, Festa Major de Torroella de Montgrí.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_la_Vila_%28Torroella_de_Montgr%C3%AD%29
http://www.ddgi.cat/quadernsDigitals/1120/index.html#/68/http://www.ddgi.cat/quadernsDigitals/1120/index.html#/68/
1844 , 1º Any Ballada Sardanes Pl. de la Vila.
http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/viewFile/194009/281205
Fotos tretes de www.todocoleccion.net, llibres festa major Torroella de Montgrí, internet en general.
